L'Inspector Salomons

La ciutat vivia atemorida. Era l’agost del mil nou cents noranta tres quan començaren a aparèixer totes aquelles dones mortes a Antaviana. Els experts assenyalaven les màfies com a responsables dels homicidis. La premsa acusava la policia de deixadesa, indiferència i corrupció. Va ser llavors que a l'inspector  Salomons, acabat de graduar, li van donar el seu primer cas.

La vaig veure només entrar. Dins d’aquell calabós que feia olor a delinqüent i on les parets humides semblaven la pell d’un brau blanc i negre. El clic cloc del obrir i tancar les cel·les encara m’esgarrifava aleshores. Recordo que em va somriure amb orgull. La seva presència enxiquia les altres noies. Anava descalça i despentinada. Es veu que quan l’enxamparen volia fugir i havia perdut les sabates. Les llàgrimes de la por li havien embrutat de rímel la cara. Duia una manta barata sobre la roba interior que s’endevinava de color fúcsia. Em va demanar un cigarret. Les inflexions de la veu la delataven èbria o drogada. Me li vaig apropar per preguntar-li el nom. Tatiana va dir, i afegí, què ens fareu? Tatiana, sóc el Inspector Salomons. Nosaltres et fitxarem i després és el jutge qui decidirà. Però no pateixis, tu ets una víctima més d’aquests bandarres que us porten aquí enganyades, us prenen el passaport i us exploten.

Tatiana i la resta de noies als cinc dies eren altre vegada al Rivière. En Salomons freqüentava aquesta mena de locals. I no només per la feina. Una nit la va veure i ella el va saludar. Varen passar junts una estona. A partir de llavors durant gairebé sis mesos en Salomons l’anava a veure a diari. Després la va oblidar. Tenia massa feina. Fins un dia què, esgotat es va quedar adormit, repenjat a la taula. Mentre dormia va somiar amb Tatiana. Tatiana, aquests mafiosos no et podran fer xantatge mai més, estimada. Són a la presó i hem recuperat el teu passaport. Au vine amb mi al llit, bufona. La tènue llum vermella que envoltava la cambra d’aquell puticlub, feia més bella Tatiana, nua com estava. Tu ets més malvat i hipòcrita que ells, va dir-me. El to de la seva veu em va espantar, però no em vaig deixar entabanar. Hauries d’estar-me agraïda, noieta, vaig replicar-li indignat. No saps que et puc tancar a la garjola quan vulgui? vaig cridar-li sense pietat. Un company de feina el va despertar. I va ser llavors què en Salomons se’n va assabentar. La premsa se’n va fer ressò. Un nou cas de violència de gènere. Una dona morta dins un contenidor. Fa la número quaranta set d’ enguany. La noia és d’estatura mitjana i rossa, de cabell curt. Anava mig despullada. El forense assegura que porta dos dies morta. Per les abundants mostres de semen trobades a la vagina, ha estat violada repetides vegades. Es tracta de Tatiana Popescu de vint anys, romanesa, prostituta i il·legal al país. El inspector Salomons es farà càrrec del cas. Ell va pensar en suïcidar-se. Però, cap de les morts que havia investigat fins llavors li servien per a fer front a la seva, i ho va deixar córrer.

3/12/08